Tomàs Escuder Tardor Traducció de Tomás Escuder Font: Diari

Caminada per la murada de la Ciutadella on no hi han turistes i els castanyers senyoregen plenament .De sobte, caminant per ací, sentim l’arribada de la tardor amb un vent humit i les primeres gotes de pluja que ens inviten a anar de pressa cap a l’església per buscar aixopluc. En un marc barroc, i una mena de decoració que em sembla una classe de neo-mudejar assistim al segon concert de tardor. Que comprovem que es un poc per a turistes: perquè n’hi entren molts i perquè el programa ho confirma: peces curtes i conegudes de Vivaldi, Bach, Mozart i Handel per a que no s’avorreixen . Tot i això les actuacions del baix i de l’orquestra em semblen de primer orde en la mesura que jo puc fer-ne un judici. Unes peces d’un , per a mi desconegut, Boellmann, em resulten novedoses i boniques. Tornem a casa acompanyats per una pluja tardorenca , amistosa, agafant un tramvia i dos bussos com sempre. Pel carrer la tardor va imposant-se poc a poc. Ahir ja ho vaig poder constatar vora la carretera. Alguns arbusts tenien el color roig de la sang que, potser ara més que no en plena estació, contrasten amb aquells arbres que mantenen la verdor en les fulles. D’altres, grocs, posaven la tonalitat justa, ni poca ni massa, per a fer l’harmonia del conjunt. La temperatura no ha canviat massa però sí que hi ha un cel més amoblat de nuvolades que van i venen. Son bàsicament cirrus i altoestrats amb algun quadre de blau pel darrere. En conjunt, la vegetació que veig des de les finestres de casa ja no té el verd a que estic acostumat sinó que marroneja considerablement. En Hongria a la tardor es veu de veritat la mort de la natura . Supose que el renaixement de la primavera ha de ser molt mes espectacular que a casa. Allà és l’atmosfera i la temperatura, el vent, també. Ací a tot això li podem afegir aquest element tan important que es l’arbram, uns arbres que, a més a més, són de formes tan diferents. Mirant només des de la finestra tinc , com a mínim set varietats de formes i fulles. Això té per a mi un atractiu considerable. N’hi ha vegades en les que em pareix una autèntica composició de dibuix. I entenc molt millor els Brueghel pintant les estacions.