|
|
|
|
|
Jordi Giné de Lasa
L’hongarès
Quan un català ateny terres del domini lingüístic hongarès, una cosa se li fa patent de seguida: la distància entre les dues llengües, que en aquest primer moment implica la impossibilitat d’assimilar-ne ràpidament les paraules i les expressions bàsiques per a moure’s-hi d’una forma mínimament reeixida. En un llibre de David Nel·lo, titulat Retorn a Budapest, després de relatar-nos una trobada amb el professor Kálmán Faluba i parlar-nos d’un sorprenent obsequi que li lliura (l’antologia de poesia catalana contemporània realitzada per un dels altres importants catalanòfils de la universitat Eötvös Loránd de Budapest, Balázs Déri, que duu el títol d’Ész és mámor. XX. századi katalán költõk.- Raó i follia. Poetes catalans del segle XX.) se’ns diu:
Aquell mateix vespre vaig veure l’Eniko i li ensenyo el llibre que m’ha regalat el professor Faluba. Ella obre una ampolla de vi i agafa dues copes de la cuina. Després ens instal·lem cadascú en la còmoda de la sala menjador.
––M’agradaria escoltar com sona això en hongarès –li dic allargant-li el llibre obert en una pàgina determinada.
L’Eniko s’atura un instant a llegir-ho en veu baixa i després ho recita en veu alta.
––Zöld szõlõk, tenger mellett…
I jo l’escolto i admiro la bellesa i la sonoritat única i sigularíssima de l’idioma hongarès; un caràcter que no sabria explicar i que encara agafa més volada si és en un poema. Després em toca llegir a mi.
––Vinyes verdes vora el mar…
D’aquesta cita, el que més m’interessa és l’èmfasi que Nel·lo posa en la melodia de l’hongarès, en ’la sonoritat única i singularíssima’, donat que al meu entendre aquest és el primer escull que el català ha de superar. Adquirir-ne un vocabulari bàsic és prou difícil quan desconeixem forces sons dels mots que volem aprendre i és que l’hongarès és una llengua molt rica a nivell fonètic. Així, si en el català tenim entre 7 o 8 vocals distintes segons els dialectes, l’hongarès en té 14: 7 de llargues i 7 de curtes, malgrat que entre vocals com la e curta i la llarga o entre les dues a hi ha diferències de sonoritat, petites, subtils pel català no avesat a aquesta bonica llengua, però fonamentals per a qui l’usa. Així, cal pronunciar-les bé si volem evitar confusions com aquestes:
rendõrség (la policia, com a institució)
“rendõrsegg” (el cul del policia)
felelem (responc)
felélem (consumeixo)
félelem (por, paüra)
L’hongarès també és una llengua força rica a nivell consonàntic, consta de 25 fonemes distints, alguns dels quals també són desconeguts pels catalanoparlants. Aquesta riquesa fonètica és, a més d’aquest primer coll a l’hora de pronunciar i de memoritzar-ne els mots, una de les causes de l’encís d’aquesta llengua, de la ’bellesa’ de la que Nel·lo ens parla.
Un cop ens anem introduint en l’univers sonor dels fonemes, cal fer el pas cap a les paraules bàsiques per començar a integrar-nos en aquest marc lingüístic. Caldrà conèixer i pronunciar adequadament mots com:
jó napot (que es pronunciaria ’ió napot’): bon dia
viszontlátásra (vísontlaataasra): adéu
köszönöm (quésenem, la ö equival a una e labialitzada): gràcies
bocsánat (bótxaanat): perdó
L’hongarès, a diferència del català, és una llengua aglutinant, és a dir, que basteix els seus mots a través de la superposició de prefixos i sufixos a una arrel que es manté estable. Gràcies a això, les paraules hongareses poden arribar a ser llarguíssimes, a tall d’exemple, podem veure aquest casos extrems:
énekeltethettetek (on énekel és l’arrel del verb cantar, tet indica que l’acció no la realitza el subjecte, sinó que la fa fer a l’objecte, het ens informa que l’acció és possible, la t és la marca del passat i etek la segona persona del plural:la traducció seria doncs ’vosaltres heu tingut la possibilitat de fer-les cantar’ ).
viszontlátásra (viszont és un prefix que indica ’tornar a’, lát és el verb ’veure’, ás converteix el verb en substantiu i ra és una marca de direcció: la traducció seria doncs arreveure).
szúnyogcsípéstõl (szúnyog vol dir mosquit, csíp és el verb picar, que amb el sufix és es converteix en el substantiu picada, tõl seria l’equivalent a la preposició catalana ’de’: la traducció seria ’de la picada de mosquit’).
Pel que fa a la construcció gramatical, l’hongarès no té preposicions, donat que és una llengua que s’organitza a través de declinacions, una bona mostra és el substantiu vist, que en comptes d’utilitzar la preposició ’de’, com en el cas del català, empra sufix –tõl.
Tal i com anem veient, bona part de les dificultats de l’hongarès es desprenen del fet de pertànyer a una família lingüística distinta a la de la resta de les llengües europees. Els estudiosos ens han exposat que totes les parles de l’Europa continental provenen d’una llengua comuna hipotètica, que s’ha anat refent a través de l’estudi de les semblances entre elles. Aquesta llengua reconstruïda s’ha anomenat protoindoeuropeu. Però en aquest marc, hi ha dues famílies de llengües europees que en queden fora; és tracta del basc i de les llengües úgriques (que s’originaren als Urals), com el finès, l’estonià i l’hongarès (i d’altres llengües de l’altra banda de la Rússia continental: l’ostiac, el vògul, etc.). Aquesta diferent arrel lingüística fa que tant el vocabulari com la gramàtica siguin força costeruts per a nosaltres, o si ho preferim, més allunyats dels nostres hàbits i coneixements lingüístics. A un catalanoparlant li cal tot sovint, davant d’una frase llarga, complicada i d’un registre formal escrit, aturar-se i refer-ne l’ordre, com si d’un trencaclosques es tractés, on els elements s’han d’anar reordenant perquè prenguin sentit. Tanmateix, l’hongarès té un avantatge clar respecte d’altres llengües de famílies lingüístiques allunyades de la nostra, respecte l’àrab, el xinès o l’hebreu, per exemple, i és el fet d’escriure’s amb el mateix alfabet que la nostra: el llatí. Una altra característica de l’hongarès, que pot facilitar-ne l’aprenentatge respecte d’altres de més properes com l’anglès o el francès, és el fet que l’escriptura de l’hongarès correspon acuradament a la pronuncia que se’n desprèn.
Quan un català ateny les terres del domini lingüístic hongarès, es troba amb un univers de parla diferent, riquíssim, amb una llengua que té entre 14 i 15 milions de parlants, dels quals més de 4 resten fora de les fronteres de l’actual estat hongarès. De mica en mica, el català que s’integra en l’àmbit d’aquest idioma coneix una mena força poètica de pensar, pel cap baix des del punt de vista del pensament que mobilitzem a l’hora de parlar. Fixem-nos en paraules com:
színház: el teatre, literalment la ’casa del color’. En aquest sentit tindríem altres construccions com színjáték que pot significar tant el ’joc dels colors’ com un ’espectacle teatral’.
magyaráz: és un verb que designa ’explicar’ o, literalment, fer que una cosa sigui hongaresa, ’magiaritzar-la’.
virágnyelven: dir una cosa amb ’el llenguatge de les flors’, designa dir-la ’amb tacte’.
El món de les frases fetes és un altre dels espais que mostren la riquesa creativa d’aquesta llengua, però sobrepassa amb escreix els límits d’aquesta breu introducció:
azt sem mondta, fapapucs: ’no dir ni sabates de fusta’, seria l’equivalent de ’no dir ni ase ni bèstia’, ’no dir res’.
Nosaltres doncs, ’no direm ni sabates de fusta’ sobre la interessant fraseologia hongaresa per manca d’espai.
El català que vulgui endinsar-s’hi coneixerà també una literatura potent i una història apassionant, sovint injusta respecte la realitat hongaresa, plena de confrontacions polítiques i socials, d’un poble que no té parents lingüístics propers i que està envoltat de famílies de llengües molt poderoses (amb dominis lingüístics compartits), amb les quals les relacions no han estat, i molts cops no són, gens senzilles.
Tomás Escuder:
Sobre l’hongarès
Tinc la sensació de que la dificultat d’aquest idioma radica , fonamentalment, en parlar-lo i escriure’l be, amb correcció. Però no en comprendre’l o poder expressar-se amb un mínim de certesa. Que em fa pensar això? La dificultat de l’harmonia vocal, per exemple, les declinacions nombroses i invitricollades, els sufixos nombrosos i els prefixes… tot això complica la perfecció, la possibilitat de dominar la llengua amb correcció. Ara, tota una altra cosa em sembla poder apanyar-se amb un munt d’incorreccions però fent-se entendre: Les arrels faciliten el tema: cal saber molt de vocabulari , cert. Però per comprendre el sentit n’hi ha prou. Per expressar-lo també. Ex. Tret d’un títol de poema de Jozsef Attila “ Nem en kíaltok” Trad.= No sóc jo qui crida. La dificultat rau en el verb kíal. Cal saber que vol dir, després els afegits, els sufixos, es el domini, la perfecció( difícil, molt difícil, per altra banda) però el sentit apareix amb relativa facilitat. Especialment en frases curtes. I ací ve un afegit: com son les frases hongareses en general, llargues, curtes?
|
|
|
|
|
