|
|
|
|
|
|
|
Endre Kukorelly
Vall de Fades o bé sobre els misteris del cor humà
Autor de linforme: Dóra Bakucz
Kalligram Kiadó Pozsony (Bratislava), 2003
Llengües de edició: hongarès, eslovac
|
|
|
El que passa és que jo estic acostumat a lamor. Lamor és com una espècie de deute, i tu pots acostumar-te —això sembla, encara que sigui ridícul— a lamor. Tacostumes a que no hi ha cap problema, tampoc no nhi haurà, zero perill, solcs feliços, avorrits, segurs…, diu Kukorelly, lescriptor hongarès, que escriu sobre un altre escriptor hongarès que en un castell proper a Berlín evoca els records de la infantesa, plantejant la qüestió de si existeix la felicitat familiar; mentre recorda com era la de la seva família als anys 50 i 60, en plena època comunista, en un barri del centre de Budapest, on vivien a la mateixa escala obrers, jueus, famílies decents i catòliques, com la seva. El jo narrador conta en primera persona els seus records dinfantesa, els anys del comunisme: els estius a la riba del Danubi, els penosos intents de flirteig, els partits de futbol amb els nois veïns treient-se les sabatilles desport (els que en tenien) per ser tots iguals, les classes de rus, que no servien per a res a lhora de lligar durant les vacances a la Unió Soviètica, el color de mort dels cotxes de marca Trabant, la bata uniforme i obligatòria que tots portaven a lescala, els anys de la mili… Els records van canviant-se amb levocació, tot i que algunes imatges i figures reapareixen constantment amb la mateixa forma, com la del pare, ex soldat convertit en oficial de banc, o la C, la dona simbòlica i eterna, amb la qual el protagonista mai es casa. Kukorelly, amb un llenguatge —gairebé no suficient— ple de tautologia i expressions col·loquials crea un text gairebé poètic, molt irònic i al mateix temps nostàlgic, de vegades trist, encara que molt divertit.
|
|
|
|
|