|
|
|
|
|
|
|
Miklós György Száraz
Oh, Sant Domènec!
Autor de l’informe: Éva Cserháti
Magyar Könyvklub • Budapest, 2003
Llengües de edició: hongarès
|
|
|
L’Oh, Sant Domènec! (2003) és un llibre de viatges en forma d’assaig inspirat en Granada. Malgrat això, l’espai de les divagacions de l’autor no és només la ciutat, sinó els dos extrems d’Europa: Espanya i Hongria. El viatge s’estén també en el temps, des de l’Edat Antiga fins al present. Parla sobre diverses nacions, entre elles la dels àrabs nascuts a Granada, els quals en un període van viatjar a Hongria; sobre els hongaresos que vivien a Al-Andalus, jueus expulsats d’Espanya, els descendents dels quals van arribar en un moment a les pustes (planes) hongareses. Parla sobre Marie de Hongrie, néta dels Reis Catòlics, sobre Violant d’Hongria, dona de Jaume I, sobre les relacions de Carles V amb els hongaresos. Les meditacions històriques, encara que semblen mancar d’ordre, estan estructurades pels paral·lelismes entre la història hongaresa i l’espanyola. Un exemple il·lustratiu és el moment de la reconquesta de Granada, que se celebra com a la caiguda de l’última fortalesa dels àrabs, l’any 1492, el mateix en què Hongria va haver d’enfrontar-se amb la invasió turca. Granada és el punt de contacte dels diversos pobles (entre altres l’espanyol, el jueu, l’àrab, l’armeni, l’hongarès, l’eslau) protagonistes d’aquest llibre. Els edificis de la ciutat andalusa, els seus jardins, les seves tavernes, la seva calor, la seva gent són percebuts i descrits per un escriptor hongarès, viatger del segle XXI. El llibre reflecteix un coneixement extraordinari de la història europea, basat moltes vegades en memòries de viatgers antics, medievals o del segle dinou. L’estil és amè, d’un vocabulari ric, però no cau en l’error de l’elitisme, sinó que ofereix una lectura entretinguda i de gran qualitat.
|
|
|
|
|
