|
|
|
|
|
|
László Darvasi
L’Hongria – Espanya repetit
Traducció de Balázs Tormási
Font: La selecció mundial misteriosa
Magvetõ • Budapest, 2006
|
|
 |
|
 |
Juan Carmelo, que va ser el director del manicomi més prestigiós de Barcelona ―l’Hospital Joas Carvalhaes― conegudament és un gran fanàtic del futbol. Un dia decideix acudir a la fórmula curativa del “Marquès de Sade”, de mala fama, amb el motiu d’un tractament terapèutic. Va pensar en fer que els seus pacients representin aquella famosa trobada húngaro-espanyola de l’any 1925 quan els espanyols van guanyar el partit a Budapest marcant només un “gol de gorra”. El pla del director Carmelo consisteix en reconstruir tots els moviments del partit amb els seus pacients fixant-se en els detalls més mínims. Es prepara durant anys. Aconsegueix tots els periòdics esportius hongaresos, espanyols, italians i anglesos d’aquells anys, recull memòries dels jugadors que encara viuen, de testimonis i de familiars desconfiats. I els pacients, com si sentissin la singularitat de l’empresa, mostren una seriosa intenció d’ajudar.
Repetim la historia, balbucejaven balancejant el cap, bavejant sobre les espatlles de les infermeres. El gran dia tot passa com s’havia planejat al guió del joc. El partit té lloc al camp d’escòria pròxim al manicomi, en un dia ventós d’abril. La pista la demanen a préstec al capellà; els alumnes del seminari adjacent solen fer-hi gimnàs, complaent els residents del manicomi. Carmelo s’ha designat el paper de l’àrbitre austríac, Braun. Quan xiula el final del partit, els jugadors corren cap a ell, alegres, amb la cara radiant, l’abracen, li donen copets a l’esquena, li estrenyen la mà. Però, la cara de Juan Carmelo fa testimoni d’una tensió excepcional. No comprèn què ha succeït. S’ha esdevingut tot tal com ell va planejar. Cap dels jugadors va fer altra cosa que el que se li havia designat en el guió del partit. No va haver-hi cap moviment gratuït, ociós, fallit, boig. Tot i això, en el partit del manicomi barcelonès va guanyar l’equip hongarès amb aquell únic “gol de gorra” desgraciat.
|
|
|
|
|
