Tomàs Escuder Darrer dia Traducció de Tomás Escuder Font: Diari

Darrer dia. Esplèndid de temps: sol .Fem cinc hores de caminar Fins que arribem al pujol que domina la ciutat on hi ha la Torre d’Arpad .Al bosc veig una pluja de fulles.
Jo crec ben bé que hi ha dos classes d’hongaresos. Per una part els Eva i els Imre Kertész, que son els intel·lectuals , forts de ment, llargs de pensament , cultes i assenyats . Que viuen en un país que els maltracta en general, com s’ha maltractat ací també. Un grup de gent, no arriben a ser classe, crec jo, que es respectada pels estaments populars i fins i tot, avui en dia, per la generalitat de la població . I crec que és així perquè en ells hi veuen l’eixida a les misèries econòmiques també en la mesura que la saviesa es, crec que amb molta força, la millor indústria interna i exportadora del país. I en aquest sentit ells tenen eixe privilegi de ser considerats l’avançada del que sabrà enfrentar-se amb el nou repte europeu.
Després hi ha les classes populars . De les que jo no en sé res. Però les veig molt més abrutides i anorreades que en les ribes mediterrànies. Serà producte del “socialisme real”? Em teme que sí. Certament que el nivell d’alcoholisme d’aquesta classe no els ve de nou, ara. Però una situació , ja molt llarga , que arriba des de l’ocupació soviètica, no ha afavorit gens una altra eixida. D’aquesta manera la separació entre els primers i els segons és palesa en els diferents discursos que funcionen socialment. Però no tant en la vida diària, com a mínim , no en la ciutat de Budapest. I Budapest és , més que a d’altres llocs, el món. Tinc la sensació de que hi ha una majoria més extensa que a casa nostra de gent culta . I la gent anorreada , a casa nostra, amaga la seua miserable vida cultural, darrere el consumisme.